27 junio 2005

SAMURAI

Bé doncs, he acabat i aprovat el projecte final!!!! Semblava interminable....
I com a regalet m’han fet un conte.

A llegir!!



"Hoy los samurais caminan por el filo de una navaja invisible. El samurai usa armas sutiles y precisas para trazar líneas sobre los lienzos blancos y crear al mismo tiempo el vacío y la plenitud del universo que contempla, el sueño y la vigilia, el miedo y la valentía. Su espada es una sonrisa que une lo claro con lo oscuro con a penas un leve movimiento.
Del camino del samurai puede decirse que es silencioso, si el silencio fuera algo distinto del ruido. Para el samurai todas las vías son buenas, porque todas las anda con sus cinco sentidos y las considera sagradas.
El samurai se deja sorprender sin sorpresa, porque es consciente de que la vida vuela a sus pies con deseos de ser vivida. Todos los caminos se disputan, de hecho, el privilegio de ser la vía del Samurai.
Acabados ya los tiempos de las tradiciones, a un Samurai no se le reconoce ya por su armadura ni por su katana. Es difícil distinguirlo porque no ostenta la bandera de ningún señorío. El samurai moderno se ha desprendido de todo lo que condiciona su camino y habita en silencio meditativo en el cuerpo de los niños. Por su naturaleza guerrera, el Samurai atrae por igual la valentía y el miedo, de manera que una pueda verse reflejada en la otra. El Samurai es un gran espejo de sí mismo.
El camino del Samurai es el camino hacia el Samurai. Y una ligera brisa puede revelar, de pronto, el camino hacia su castillo. El camino del Samurai empieza con una palabra y termina cuando descubre que no era necesario pronunciarla.
Cierra los ojos. Siente tu espada rasgar la cortina de seda y desvelar lo que está oculto. Toma tus palabras y deja que tu mirada transite por ellas. Verás un dibujo, con una cabaña en lo alto de una montaña donde tu samurai te está esperando. Valiente. Cobarde. ¿Como podría existir lo uno sin lo otro?"

17 junio 2005

Mort i resurreció

Després de la mort hi ha... la resurreció!
Bueno aixó es un blog i suposo que apart de totes les tonteries que es diuen es també per imortalitzar un record, per capturar un moment o per recordar un sentiment perquè no es perdi en l'oblid...
A part suposo que també es per fer una autoreflexió. Així que habreu notat que escric per primera vegada en catalá, comença a ser hora que conti coses de mi de veritat ¿no? La cosa es: importa molt que algú ho llegeixí? Personalment suposo que no, escric per mi o per un altre, o pot ser pel vent, no importa, la cosa es que jo tenc 2 idiomes, molts m'han preguntat perquè escric les histories en castellà, doncs bé, per mi el castellà es lo poetic, la bellesa, la fantasia, lo irreal, i tot aixo implica i duu la falsetat, sería como el maquillatge. En canvi per mi el català es l'anima, pensaments directes, ja que es la llengua amb la que vaig neixer.

Per què escric tot això? Suposo perquè avui és un día trist. Tot principi te un final i tot final te un principi, no obstant les despedides solen ser amargues. Diuen que constantment sen's obrin portes, entres a una i hi ha un llarg passadís, pel mig hi ha altres portes on es va quedant gent i al final del passadís hi ha una altra porta. No tenc por, no fa por atravesarla, sempre ho he fet, el que fa es tristesa per aquella gent que no la podrà atrevesar amb tú. Suposo que es inevitable atravesarla, no te pots quedar per sempre al passadís.

Avui com si no fa la cosa, sense pena i sense gloria, de sobte, com si et despertesis en nou dematí se'n va el meu company de pis per sempre i no el tornaré a veure Qué més puc dir? La vida es així. Han estat 3 llargs anys de convivencia, i ara noto como tot al voltant està cambiant, si, m'esperen grans cambis, i de fet les coses comencen a cambiar sense n'hi que t'adonis conta. Ara recordo aquets 4 maravellos anys, totes les coses que he viscut, tota la gent nova (al 1 vaig coneixer la Tània), ara veig la gent, els llocs, les rialles i les llagrimes. No m'arrepenteixo de res, ni m'arrepentiré del que vingui, això nomes preten ser un homenatge, o com he dit al principi, un intent de imortalització, perquè després de la mort ve la resurreció, i això s'acaba a cambi d'algo nou que està per venir.

Jo em quedo amb una frase d'una escritora mallorquina i una d'uns cantants catalans:

"El passat és sempre ple de records, fets d'una matèria extranya que, a vegades, sembla d'argila. Se'ns escapoleix entre les mans quan pretenem capturar-los. Se'ns desfan als dits quan provam de dotarlos de forma"

"El passat es ple i el futur es buit i no hi ha res que pasi si jo no ho escric"

10 junio 2005

el FI

Crec que res és etern, tot principi té un fi, ja que tot el que hi ha en aquest món té un contrari. I sóc de l’opinió que sense aquest fi, o aquest contrari no podríem valorar tot el que tenim... o si més no, no sabríem valorar l’inici.

Suposo que per aquest mateix motiu a vegades fa por començar... mai sabem quan vindrà aquest final.
Vaig sentir un cop, que l’únic que els Deus envejaven dels humans, era seva la mortalitat, allò que els impulsava a viure.

No sé.. em fan por els finals, però m’agraden, si hi ha un final sempre hi haurà un principi.

“- Sempre hi ha un moment en què s’ha de partir.
- Aleshores no diré adéu.
- Un home no hauria de témer a les comiats. Perquè un comiat dolorós és senyal d’una relació especial, un bon moment pasat.”
HeatGuy J
Ahhh!! s'ha acabat HeatGuyJ!!

04 junio 2005

MARATON !!!

O el que és el mateix, feina molta feina... i tan poc temps per fer-la!! (bé... ganes també falten)

Bé, suposo que tots estem igual, exàmens, treballs... entregues finals.. vaja que anem de cap, i com acostuma a passar en aquestes èpoques... tens ganes de fer de tot menys el que has de fer!! I a sobre.. el temps es tant temptador.. aquest sol, la platja que et crida a crits... vaja que qualsevol excusa es bona per no fer el que has de fer... però NO a fer feina!!! tot i així, com que vaig prometre fa poc que actualitzaria el blog, doncs ha de "resucitar como el ave Fenix de entre sus cenizas" ( ho he llegit i m'ha fet gràcia.. jajaj), aquí escric algunes línies.
I com que de feina no us parlaré, que tal unes recomanacions? bé tant si voleu com si no, jo les faig ajjaja

· Pel·lícula, "Nadie Sabe", no ta mal, es japonesa però no hi ha ni un samurai cosa que avegades s'agraeix... tant samurai satura. (i mira que m'encanten!). Us donaré dos versions perquè veien que sóc neutral, a mi em va agradar, reconec que es llargueta, però val la pena. La amiga amb qui vaig anar... doncs direm que no li va agradar gaire.
Però esta bé per sortir dels films americans que no ens paren de bombardejar.

· Còmics... vaja estic enganxadissima a "Akuma de Sourou"!!!! m'encanta el dibuix de l'autora Takanashi Mitsuba, ja he llegit dos còmics d'ella i m’agrada molt el seu l'estil.
També "NHK", aquest còmic es tot un puntas, i si no sabeu que és el Hikikomori... a que espereu a llegir-ho?!!

· Anime, "Heatguy J" !!! impressionant! va! va! va!! a mirar-la!

· Llibres, "El hombre que invento Manhattan", està molt bé historietes que s’entrellacen entre elles, molt ràpid de llegir i gens avorrit, ideal que llegir al tren o metro.
M'han regalat el llibre "Seda", ja us diré que tal...

Bueno... crec que ja és hora de continuar amb la meva... MARATON!!!

Ànims a tots!!

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.